Paisatges coneguts
Hi havia una època en que es feia el servei militar, les comunicacions no eren com ara, el telèfons funcionaven mitjançant una operadora que des de la central ens posava el número de l’abonat que li demanàvem, els mòbils encara no els havia imaginat ni Jules Verne i les cartes, de les que la propera generació ben just n’haurà sentit a parlar, estaven a l’ordre del dia per comunicar les persones que es trobaven allunyades.
Però, tant llavors com ara, la gent s’enamorava i quan això passava i el enamorats estaven lluny l’un de l’altre, per establir la comunicació entre les persones cali recórrer sovint a les cartes.
Aquesta es la còpia d’una carta que he trobat en les intimitats del calaix d’un armari i que va escriure en aquella època un soldat, que pel que es veu, estava molt enamorat.
Records d’un temps Aquell servei militar
Benvolguda Maria Mercè: Tot just avui he rebut la teva carta i ja l’he llegida i rellegida infinitat de vegades, quasi bé me la sé de memòria, però per altra banda, quan la deixo em sembla que ja fa molt de temps que no tinc notícies teves.
I é s que estant aquí, tan lluny de tu, en aquesta hora de vespre, en aquest racó de món, defensant no sé ben bé quins interessos, i esperant que aquest maleït servei militar s’acabi, em trobo molt sol i trist.
Avui ha estat un dia qualsevol, feixuc i avorrit, com ho són la majoria des que vaig arribar, cap al·licient, cap cosa nova, cada hora la repetició exacta de la que acaba de passar, cada minut igual a l’anterior, cada segon un nou desig per veure’t, per tenir-te a la vora, per abraçar-te, per demostrar-te una vegada més que t’estimo, per dir-te tot el que sento per tu, per omplir-te de petons.
Ja fa estona que estic aquí, assegut en aquestes roques, són aquelles de les que t’he parlat altres vegades, estic silenciós, sol, pensatiu; el mar està tranquil i amb calma i amb un lleu vaivé va bressat l’aigua, amb una suavitat i delicadesa extraordinàries.
La remor de les petites ones acaronant les pedres, aquests petits matolls d’escuma que es formen just als meus peus i la claredat del cel curull d’estrelles, quina meravella, i quina tranquil·litat d’esperit contemplar el pas de la lluna fent el seu camí, per l’espai desconegut i infinit.
A la meva dreta, lluny, molt lluny, just a l’horitzó, el lleu resplendor vermellós d’alguna ciutat oblidada, mes amunt, el misteri extraordinari d’un cel estrellat, amb milers i milions d’estels que com notes musicals d’una magistral partitura, formen aquesta simfonia de mons desconeguts amb un destí incert i precís.
A l’altre costat, la muntanya poblada de pins fins a tocar de l’aigua, que s’endinsa mar enllà, en forma de llança com si volgués conquerir-lo, davant meu, la mar pura i cristal·lina, brillant com la plata, que com un immens mirall que reflecteix dintre seu tot l’espectacle d’aquest cel impressionant que m’està fent de sostre i que és com un finestral pel que s’escapa el meu pensament i amb ell el meu record i els meus sentiments, que volen i volen, vers la teva persona esperant que tu els rebis amb el cor.
És clar que això es tot el que veig amb el ulls ben oberts i amb la companyia plàcida i tranquil·la d’aquest cap vespre de primavera vora el mar, però, si els tanco, si tanco el ulls, la visió immediatament és una altra.
El tímid soroll del vent acaronant les roques es converteix sense saber com, amb paraules teves que ressonen harmonioses a les meves orelles i m’acaronen l’esperit com ho farien les petites gotes de pluja amb les flors de primavera enriquint-les de perfum i de color els primers dies d’abril.
El resplendor del cel per sobre del mar es converteix immediatament en el record present de la teva cara, amb la tendresa i la frescor de la fruita acabada de collir al matí a primera hora, amb les gotes de la rosada que traspuen una a una per damunt d’aquesta pell tendra i fina, que tant m’agrada i que tant estimo.
I la brillantor d’aquest mar que m’envolta, poc té a veure amb la brillantor i la profunditat de la teva mirada, aquells ulls de color indefinit, grans i espurnejants, que quan els miro de la vora, són com un immens univers de mons perduts i desconeguts; mirar-los de la vora és per a mi com treure el cap per una gran portalada, per la que puc contemplar tota l’immensitat d’un gran paisatge, ple d’il·lusions i d’aventures, de vida i de sorpreses, encara per descobrir.
Aventures, il·lusions, projectes, adversitats pot ser també, però això si, amb l’alegria i la sort de poder escriure la nostra petita història de cada dia, de cada moment, de cada instant, al teu costat, compartint amb tu, aquest gran tresor que tenim a les mans i que es precisament la vida.
I aquestes son les coses que sento i que penso des de d’aquest raconet entre les roques, de cara al mar, coses que m’inspiren el teu record i la meva soledat i d’altres que no se expressar-te mitjançant una senzilla carta d’amor. És per això que desitjo veure’t molt aviat, abraçar-te i sentir de molt a la vora el teu respirar, perdre’m en les teves mirades i abraçar-te fort, molt fort, fins a sentir tots i cadascun dels batecs del teu cor.
I mestre espero que tot això sigui realitat molt aviat, rep una forta abraçada i petons, molts petons, d’aquest soldat, que ja ho saps, tant t’estima.
Escribir comentario
Martí Casanoves (miércoles, 10 julio 2013 14:37)
Trobo molt interessant la teua pàgina web.
Maria de Bagà (jueves, 21 noviembre 2013 18:09)
Hola, m'han agradat molt les seves experiències! Espero amb ànsia els propers textos.
Salutacions des de Bagà, Josep.
Joan de Monistrol (martes, 28 enero 2014 17:57)
Impresionant! Volem més textos! :)
Maria de La Garriga (lunes, 28 abril 2014 15:02)
M'agraden les històries i la manera d'explicarles
Isaac de Cornellà (lunes, 05 mayo 2014 18:27)
Josep, m'ha agradat molt el text una Història d'amor i de Guerra! MERAVELLÓS!!!!!
Ferran de Camprodon (martes, 20 mayo 2014 21:15)
Llegeixes el text de Foix i Mirepoix i et transportes a aquestes meravelloses poblacions, Us el recomano!!
Josep, m'ha agradat molt els tocs d'ironia que poses en el text, i donen quelcom que et ve de gust continuar llegint. Bona feina i felicitats.
Joan de Monsitrol (lunes, 07 julio 2014 13:43)
Bon dia Josep! Ja torno a ser jo!! Les seves lectures són vicioses :D
M'ha agradat molt com heu acabt el text d'amor per correspondència. Sou un molt bon escriptor! Heu publicat algún llibre?
Aurora, verges (miércoles, 17 septiembre 2014 19:06)
UNA HISTÒRIA INOBLIDABLE
El millor títol per aquesta gran historia que he hagut de llegir -la unes quantes vegades per empesarme-la. Genial es una historia tal i com dius inoblidable
Martí barcelona (domingo, 05 octubre 2014 14:36)
vaig entrar a la teva pàgina fa temps i la vaig ignorar avui he tornat a entrar-hi i apart de que he vist molts textos nous he vist que tenen força qualitat
FELICTATS!
Isabel de Lleida (martes, 23 diciembre 2014 17:46)
Josep, he llegit tots els teus Textos, m'han agradat i estan molt ben escrits.
Aquesta Història Inoblidable, m'ha fet plorar, però no hem sap greu. Es un relat meravellós, ben escrit, rodó, amb passió, sentiments i amb molta sensibilitat. Sincerament et felicito.
Joan Granolllers (martes, 27 enero 2015 19:52)
Josep, el relat una hisòria inoblidable m'ha sorprès molt, estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors!! Segur que anar a fer un cafè amb vosté, el gust d'aquest seria (tal i com diu el seu relat) inoblidable
Montse de Castellterçol (miércoles, 04 febrero 2015 18:10)
Josep, t'haig de dir que he quedat realment sorpresa de com escrius i sobretot de la capacitat descriptiva que ni t'imagines que tens. T'animo a seguir escribint històries tan boniques com aquesta. Castellterçol és un poble d'artistes i pel que veig de bons escriptors: tu n'ets un! Per molts anys puguis anar escrivint i nosaltres ho poguem llegir!
Pau de Caldes (sábado, 16 mayo 2015 16:14)
Avui m'he despertat amb ganes de llegir alguna historieta, he trobat la teva pàgina web i sent franc t'he de dir que la salsa que poses en els textos m'agrada molt. Continuaré llegint més històries!!
Pau
Carles de Tortosa (domingo, 09 agosto 2015 12:21)
Acabo de llegir els texts de Foix i de Mirepoix. Volia anar de vacances pel setembre uns dies al sud de França i ja tinc clar on aniré. Aquesta lectura m'ha convençut. La resta molt bé i Una Història Inoblidable, senzillament formidable. Moltes felicitats, no deixis d'escriure.
arc iris , dimats, septembre 2015. (martes, 15 septiembre 2015 23:07)
He trubat la pagina web i m,ha encantat
Felicitats, no deixis d´ëscriure.
Maria de Bagà (viernes, 02 octubre 2015 18:36)
Hola Josep,
després d'un temps sense entrar a la seva pàgina web, veig que heu continuat escribint. Aquell dia que vaig trobar la seva pàgina web ha marcat un abans i un després de la meva vida. Moltes gràcies per compartir.ho amb nosaltres!
carlos morant (viernes, 12 febrero 2016 10:29)
He llegit, per sobre, algunes de les coses molt interessants d'aquesta pàgina.Però m'he parat a llegir en detall, dues vegades, alló referent al Sr. Dieste.
Recordo perfectament el gran saló i els meravellosos aparells de música, que a mi, que soc aficionat a quests temes, em semblaven d'un altre mon.
Amb l'Alfred Dieste haviem passat molt bones estones escoltant música amb aquells aparells.
Molt bons records.
Grácies, Josep
Natàlia de Camprodon (lunes, 14 marzo 2016 18:04)
Buscant informació del moianès per una pàgina web he trobat la seva pàgina web! Veig que heu escrit molt, i encara no he tingut el plaer de poder-ho llegir tot però realment i des del meu cor us felicito. Bona feina!!!
arc iris (miércoles, 16 marzo 2016 23:04)
Aquestas emisions de "radioi
"et transportan a aquells anys i aquells llocs on sen tan llunyants es fan tan propers, Gracies per interpretar-los per nosaltres.
Joel barcelona (martes, 05 abril 2016 19:14)
No hi han paraules... Moltíssimes felicitats!
Santi, La Garriga (miércoles, 13 abril 2016 13:00)
Estic llegint el que has publicat en aquesta pàgina Web i de veritat que ho trobo molt interessant. Faig meus el comentaris anteriors i també et felicito.
Àlex (martes, 10 mayo 2016 10:02)
Sr Girbau!!
He donat un cop d´ull a la web.Esta molt bé! Felicitats i endavant
Àlex (Sant Feliu de Codines)
arc iris (sábado, 02 julio 2016 20:27)
Realment llegi aquestas paraulas sobre Venecia es com ...turnar a sumiar i poder sentirte alla.
Es reviure un somni.
Felicitats.
...
Rosita de Tortosa (martes, 25 julio 2017 17:23)
M'agrada com escrius- No ho deixis per favor.
Manel sw Balaguer (viernes, 04 agosto 2017 12:21)
M'han agradat els teus textos.Una història inoblidable, molt ben resolta. Se'n podria fer una bona pelicula. Te tots els ingredients necessaris.
Isma de La Roca (sábado, 10 febrero 2018 13:08)
Interessant la lectura del teus escrits. Tenen molt de "ganxo" per seguir llegint.
Maria de Seva (sábado, 09 marzo 2019 11:15)
He trobat la teva pàgina per casualitat. M´ha agradat i t'aniré seguint. No deixis déscriure, Ho fas molt be.
Sebastià de Sort (sábado, 06 julio 2019 09:03)
Molt interessant la teva pàgina
M'agrada el teu estil d'escriure
Aniré seguir la pàgina per si hi
han noves aportacions.
Et felicito.